Digues si no n'has tingut prou
en menjar-te'm a oneroses cullerades
les genives,
sagnades pel regust del teu fastigueig,
i fer-te'n els tiberis més suculents
amb el blanc i verge de les meves dents.
Digues si no n'has tingut prou
en veure com em cremava
les pestanyes,
i en feia munts amb les mans perlades,
ara ja, esqueixades, esberlades,
desvallestades.
Digues si no n'has tingut prou
en veure com m'alimentava
el cor,
de la més pertorbada i antagònica follia,
i en feia bocins de cada fonda ferida
amb els dits humits de malícia, de rancúnia,
d'odi, d'ira.
Digues si no n'has tingut prou
en saber-me teva i assaborir-me
les sines,
retallant-me els mugrons a mossegades,
i ofegant-me el fruit de la carranxa a embestides
amb el teu sexe punyent de fantasioses carícies,
ara ja, en doloroses i fastigoses
convertides.
Encara recordo aquells nostres vells temps...
quan i en com te'm menjaves sagnades
les genives,
a oneroses cullerades, i te'n feies els tiberies
més suculents,
amb el verge i blanc esmalt de les meves dents.
S.F.G
7.03.06
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No es diu "Digue'm". És una forma incorrecte, en aquest cas s'hauria d'utilitzar la forma "DIGUES" (2a persona de l'Imperatiu), és com si diguéssis "PARLA".
D'altra banda, utilitzes un llenguatge molt ric i expressiu. Alhora que utilitzes expressions molt contradictòries entre elles (o oposades). Ja m'entens. Valoro positivament la teva poesia.
Moltes gràcies pel teu consell. Ja he fet els canvis pertinents.
;)
Publica un comentari a l'entrada