divendres, 18 d’abril del 2008

Ànima bregada

L’infanticida i violador, anímicament torturat, s’asseia amb el cap cot i les cames creuades a la petita cadira interior de la seva cel·la fosca i febril, com tot ell, esperant l’hora final com aquell qui espera l’última campanada per assaborir la vinguda d’un nou any, d’una nova etapa.

Abans d’engarjolar-lo li preguntaren com es deia. Ell respongué: - Odi. D’on ets? - De venjança. Qui t’ha criat? – la mare mentida i el pare orgull. De què treballaves? – De carnicer de vagines, pits i malucs. De què estàs nodrit? – De ràbia. Tens cap altra cosa en què et puguis identificar? – Sí, la tendresa que de vegades em fa confondre el sentit de les altres coses.


S.F.G
31.08.06

dijous, 17 d’abril del 2008

Núria


I es que sentir-te, tenir-te a prop, va ser tan vital com tornar a renéixer:
Un bé de Déus.
Ara sé que toca parlar de banalitats i de tòpics, i el carmel es va fonent dins la boca, impassible, i el seu desgast quedarà reduit a la dolçor de vetlles passades:
Sucre i saliva, solament.

I es que no et parlo d'enyor, amb el cor encongit, per fer encara més llargues les distàncies,
sinó per a què aquelles hores tan nostres, inoblidables, tornin, de puntetes, al nostre rellotge.



Per a tu: joia preuada, estimada amiga.


S.F.G
17.04.08

Platònics (III) - Desajustos -


Jo guardo cadascuna de les meves passions en pots hermètics, transparents, senzills i petits.
Tu em parles d’il·lusions, de somnis, d’anhels i de desitjos.


Tu ets el meu poema lasciu i bohemi escrit a raig,
l’essència i el perfum diví del vol d’una voliaina,
la serenitat d’una pluja sobre la molsa lívida
i la fraula a la comisura dels llavis, sensual i temptadora.
Ets els gemecs plaents, esquinçats en mil bocins entre els llençols,
després de mil nits dormint l’absència dels cossos.


Ets les ganes a punt… i les ales descloses.


Jo sóc el melic entremaliat,
el zoòtrop que giratomba incansable,
la liana enfiladissa, salvatge,
i l’agenèsia d’un petó tímid sobre la galta enrogida.
Sóc la rosa de foc que jo mateixa vaig agafar,
oblidada, ara, sobre aquests versos lascius i bohemis escrits a raig.


Sóc les ales tancades… però les ganes a punt.


Tu em parles de desitjos, d’anhels, de somnis i d’il·lusions.
I jo tan sols em limito en guardar totes les meves passions en pots petits, senzills, transparents i hermètics… per si mai, en alguna nit llaminera, volguéssim fer-ne confitura.


S.F.G
17.04.08

Platònics (II) - Somni -


Crema lentament d'entre els teus dits la rama
i l'última alenada t'harmonitza fins a l'últim sentit.
Deixes que el whisky faci la resta,
mentre el teu rostre es confon entre la multitud desendreçada.


Els astres no afavoreixen l'home confiat.
Així que, mira-la: és ben bé davant teu.


Se't regala tímida i encuriosida, angelical,
i subtilment s'amara a la teva escalfor que a pocs metres intueix.
Deixa que una fínissima capa auroral d'innocència s'instal·li entre els dos,
mentre la festa de llums i colors s'aliena a la vostra trobada.


El temps desaprofitat lapida encara més les passions callades.
Així que, deixa que se t'acosti: et desitja tant com tu a ella.


Desitja que l'embolcallis tota amb la mirada,
que li escriguis un poema sobre l'esquena,
que la ressegueixis nua de nord a sud, com verge terra.
Desitja esclatar en gemecs i respirar orgasmes en paraules mig dites.


Desitja que, l'endemà al matí,
la teva respiració darrere la seva orella no hagi estat un somni...



S.F.G
8.04.08

dimecres, 9 d’abril del 2008

Platònics (I) - Realitat -


Podria, poques hores abans d'enfrontar-me a aquestes línies que subtilment ara intenten dedicar-se't, mentre resseguia abúlicament l'asfalt gèlid i impassible de tornada al meu destí, compartit per centenars d'ànimes que mai no es pararien a escoltar-les, sentir-me trista i enfonsada; podria, però diré feliç per haver-te trobat de nou, i alhora un xic malenconiosa per regalar-te, amb el cor encongit, un segon adéu.


Et confesso, com ben bé tu ja saps, i no pas sense vergonya, que no tinc el cor de granit ni els sentiments de marbre, i que a aquest enyor que ja presagio m’hi regalo com es fon el petó estival amb el llavi tebi, o com l'escuma del mar es dóna en total submissió a les seves ones.


Hagués pogut escriure sobre dos amants desfent-se en la més incandescent de les fogueres, delectats per l’excitació extrema, per l'al·lucinació dels cossos, per la més folla crema; delerosos per descloure els sexes a l'orgasme més descomunal, més àlgid, més rabent, més animal... eludint límits, obstacles i barreres, regalimant suors òrbitals i emulsionant fluids desendreçats adés adés per cada porus, posseint-se, gaudint-se i fruint-se vehement fins fer-se esclatar la sang efervescent dins de cada artèria - No t’imagines, enmig de sotracs imparables, apetits platònics i il·lusoris, descalços i viscerals, agombolant-se sobre la nostra pell, tremolosa i nua, pura i neta? -; àdhuc la història més romàntica en temps de guerra, però essent jo vestal i tu esquena fugissera, la irrefutable i verídica realitat ho hagués acabat convertint tot en sutge, com absurd desig o banal quimera.


Platònics és el que som l'un per l'altre, com ho és per una gitaneta paupèrrima, un famós actor de teatre.



S.F.G
7.03.08