Platònics (III) - Desajustos -

Jo guardo cadascuna de les meves passions en pots hermètics, transparents, senzills i petits.
Tu em parles d’il·lusions, de somnis, d’anhels i de desitjos.

Tu ets el meu poema lasciu i bohemi escrit a raig,
l’essència i el perfum diví del vol d’una voliaina,
la serenitat d’una pluja sobre la molsa lívida
i la fraula a la comisura dels llavis, sensual i temptadora.
Ets els gemecs plaents, esquinçats en mil bocins entre els llençols,
després de mil nits dormint l’absència dels cossos.

Ets les ganes a punt… i les ales descloses.

Jo sóc el melic entremaliat,
el zoòtrop que giratomba incansable,
la liana enfiladissa, salvatge,
i l’agenèsia d’un petó tímid sobre la galta enrogida.
Sóc la rosa de foc que jo mateixa vaig agafar,
oblidada, ara, sobre aquests versos lascius i bohemis escrits a raig.

Sóc les ales tancades… però les ganes a punt.

Tu em parles de desitjos, d’anhels, de somnis i d’il·lusions.
I jo tan sols em limito en guardar totes les meves passions en pots petits, senzills, transparents i hermètics… per si mai, en alguna nit llaminera, volguéssim fer-ne confitura.

S.F.G
17.04.08