divendres, 13 de juny de 2008

ametista

Quars violeta que desfà les nits

Com poeta canta el seu vers escrit

Sonors càntics de veu melodiosa

Esculpeixen aliens la pedra preciosa

Que del riu d’on és la terra, sura,

I ofereix tendresa en pots de confitura

La dolça terra que la va veure néixer

Permet l'amistat per veure-la créixer

Amb fervents paraules que desfan la nit

Seguit del silenci del cor encongit

El cor i el silenci, de nit son companys

I vencen la distància, perquè pugui rebre

Reflexos de quars dins l’aigua de l´Ebre

I un càlid desig d’un sentit per molts anys.



De Joan Calvo Arbonés (Jimbielard)


(Poema d'aniversari. Gràcies...)

Cap comentari: