Aquesta negra nit

Xiuxiueja’m paraules d’amor a cau d’orella
Que pugui sentir-me estimada un últim vespre
I prometo no fer-te mai més cap més querella,
Si amb el foc de les punxes d’ una estrella,
Ja no vens cap nit més a cremar-me.
A desgranar-me...


Enlluerna’ m amb la claror de la lluna plena
I dibuixa’m filigranes d’ira que em provoquin dolor
Que jo, amb l’alè ardent de la teva boca d’ ozena,
Em faré un vestit que només em cobreixi l’esquena
Per a què juguis una estona, amb la resta del meu cos.
Amb tot el meu repòs...


Ofega’ m el cor mentre l’oprimeixes
Deixant que vessi tota la sang convertida en plors,
Engoleix la claror del dia mentre desesperes
per poder endevinar-me cada vespre,
esquerdada i macerada, nua sota els teus llençols.
Sota els teus genolls...


Ensenya’ m així com m' estimes
i junts, fogosos, podrem arribar al més àlgid dels delits,
aconsegueix ennuegar-me l’ ànima de mentides
De vils i encreuats mots encisadors i discernits
I, tal volta, en aquesta nit tan negra, torni a ser teva.
Torni a ser teva... en aquesta negra nit.


(Editat al llibre de poemes: "Erotisme som tu i jo". Editorial Emboscall.)


S.F.G
9.05.05