Sóc fill de les passions més infinites,
Arrelades sota l’estora, d’aquesta,
La nostra pell.
Fruit de les obscenitats més brutes i humides,
De les nits més fosques i fervents.
Sóc l’ombra de dues figures enceses,
L’esclat de dos cossos embogits, aquests,
Folls i emmalaltits.
Hereu i primogènit d’aquelles carícies primeres,
Dels teus dits savis i petits.
Hola,
Sóc la teva passió infinita,
L’estora de la teva pell,
La teva nit fervent,
I del teu cos embogit,
En sóc l’esclat encès...
Foll i emmalaltit.
Hola, què tal?
Sóc el desig...
i vinc assedegat.
(Editat al llibre de poemes: "Erotisme som tu i jo". Editorial Emboscall.)
S.F.G
13.03.07
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
mmm, ...
i qui no vindria assedegat amb aquest versos !!!
no sabia que tenies un blog,...
t'enllaço al meu, ...
un bes suau i dolç,
Publica un comentari a l'entrada