Podria dir-te que avui he arribat tard per excés de feina,
comprar-te amb una capsa de bombons suïssos,
o recitar-te uns versos de Nerval a cau d’orella,
però no que he anat a estovar el llit de la noia que moldeja rissos.
Saps? és aquella que vaig conèixer en una nit ardent de primavera.
Podries dir-me que t’has entretingut fent un cafè amb la perruquera,
comprar-me, materialment, cadascun dels meus desitjos,
o queixar-te’m de què l’encarregat de la pastisseria fina et cau de polleguera,
però no que has anat a veure a l’home idolatrador de cossos fonedissos.
Ho sé, és aquell que t’acull en la seva incandescent foguera.
Podríem resumir banalment la nostra història si volguéssim,
però no ho farem per un imperatiu moral:
Hi ha una nena a casa
que sempre tindrà la darrera pregunta,
i que mai, - mai- li sabrem contestar.
S.F.G
17.01.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada