T'escric...

T'escric des del fons de l'ànima,
des del racó més ínfim dels seus records,
des d'on arrelaven els seus versos a les paraules,
ara ja, desvallestades, perdudes i oblidades.
T'escric des d'on la por li fa més por.

T'escric des d'un pensament dins la memòria,
des de la ferida més punyet del seu enyor,
des de sota els llençols on te li corvabes nua,
des de la carícia de la teva pell perlada i bruna.
T'escric des d'on el dolor li fa més dolor.

T'escric des del cor d'un vell mariner,
des de les arrugues de les seves mans sagnades,
des d'on sobre la platja l'acariciaves amb la lluna,
dolça sirena, perlada, nua i bruna:
T'escric des del racó més ínfim dels meus records.



S.F.G
12.09.06