dimecres, 9 d’abril de 2008

Platònics (I) - Realitat -


Podria, poques hores abans d'enfrontar-me a aquestes línies que subtilment ara intenten dedicar-se't, mentre resseguia abúlicament l'asfalt gèlid i impassible de tornada al meu destí, compartit per centenars d'ànimes que mai no es pararien a escoltar-les, sentir-me trista i enfonsada; podria, però diré feliç per haver-te trobat de nou, i alhora un xic malenconiosa per regalar-te, amb el cor encongit, un segon adéu.


Et confesso, com ben bé tu ja saps, i no pas sense vergonya, que no tinc el cor de granit ni els sentiments de marbre, i que a aquest enyor que ja presagio m’hi regalo com es fon el petó estival amb el llavi tebi, o com l'escuma del mar es dóna en total submissió a les seves ones.


Hagués pogut escriure sobre dos amants desfent-se en la més incandescent de les fogueres, delectats per l’excitació extrema, per l'al·lucinació dels cossos, per la més folla crema; delerosos per descloure els sexes a l'orgasme més descomunal, més àlgid, més rabent, més animal... eludint límits, obstacles i barreres, regalimant suors òrbitals i emulsionant fluids desendreçats adés adés per cada porus, posseint-se, gaudint-se i fruint-se vehement fins fer-se esclatar la sang efervescent dins de cada artèria - No t’imagines, enmig de sotracs imparables, apetits platònics i il·lusoris, descalços i viscerals, agombolant-se sobre la nostra pell, tremolosa i nua, pura i neta? -; àdhuc la història més romàntica en temps de guerra, però essent jo vestal i tu esquena fugissera, la irrefutable i verídica realitat ho hagués acabat convertint tot en sutge, com absurd desig o banal quimera.


Platònics és el que som l'un per l'altre, com ho és per una gitaneta paupèrrima, un famós actor de teatre.



S.F.G
7.03.08

Cap comentari: