Platònics (II) - Somni -

Crema lentament d'entre els teus dits la rama
i l'última alenada t'harmonitza fins a l'últim sentit.
Deixes que el whisky faci la resta,
mentre el teu rostre es confon entre la multitud desendreçada.


Els astres no afavoreixen l'home confiat.
Així que, mira-la: és ben bé davant teu.


Se't regala tímida i encuriosida, angelical,
i subtilment s'amara a la teva escalfor que a pocs metres intueix.
Deixa que una fínissima capa auroral d'innocència s'instal·li entre els dos,
mentre la festa de llums i colors s'aliena a la vostra trobada.


El temps desaprofitat lapida encara més les passions callades.
Així que, deixa que se t'acosti: et desitja tant com tu a ella.


Desitja que l'embolcallis tota amb la mirada,
que li escriguis un poema sobre l'esquena,
que la ressegueixis nua de nord a sud, com verge terra.
Desitja esclatar en gemecs i respirar orgasmes en paraules mig dites.


Desitja que, l'endemà al matí,
la teva respiració darrere la seva orella no hagi estat un somni...



S.F.G
8.04.08