Quars violeta que desfà les nits
Com poeta canta el seu vers escrit
Sonors càntics de veu melodiosa
Esculpeixen aliens la pedra preciosa
Que del riu d’on és la terra, sura,
I ofereix tendresa en pots de confitura
La dolça terra que la va veure néixer
Permet l'amistat per veure-la créixer
Amb fervents paraules que desfan la nit
Seguit del silenci del cor encongit
El cor i el silenci, de nit son companys
I vencen la distància, perquè pugui rebre
Reflexos de quars dins l’aigua de l´Ebre
I un càlid desig d’un sentit per molts anys.
(Poema d'aniversari. Gràcies...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada