divendres, 28 de març del 2008

Digues...

Digues si no n'has tingut prou
en menjar-te'm a oneroses cullerades
les genives,
sagnades pel regust del teu fastigueig,
i fer-te'n els tiberis més suculents
amb el blanc i verge de les meves dents.


Digues si no n'has tingut prou
en veure com em cremava
les pestanyes,
i en feia munts amb les mans perlades,
ara ja, esqueixades, esberlades,
desvallestades.


Digues si no n'has tingut prou
en veure com m'alimentava
el cor,
de la més pertorbada i antagònica follia,
i en feia bocins de cada fonda ferida
amb els dits humits de malícia, de rancúnia,
d'odi, d'ira.


Digues si no n'has tingut prou
en saber-me teva i assaborir-me
les sines,
retallant-me els mugrons a mossegades,
i ofegant-me el fruit de la carranxa a embestides
amb el teu sexe punyent de fantasioses carícies,
ara ja, en doloroses i fastigoses
convertides.


Encara recordo aquells nostres vells temps...
quan i en com te'm menjaves sagnades
les genives,
a oneroses cullerades, i te'n feies els tiberies
més suculents,
amb el verge i blanc esmalt de les meves dents.



S.F.G
7.03.06

2 comentaris:

llamp! ha dit...

No es diu "Digue'm". És una forma incorrecte, en aquest cas s'hauria d'utilitzar la forma "DIGUES" (2a persona de l'Imperatiu), és com si diguéssis "PARLA".

D'altra banda, utilitzes un llenguatge molt ric i expressiu. Alhora que utilitzes expressions molt contradictòries entre elles (o oposades). Ja m'entens. Valoro positivament la teva poesia.

Sandra ha dit...

Moltes gràcies pel teu consell. Ja he fet els canvis pertinents.
;)