divendres, 18 d’abril del 2008

Ànima bregada

L’infanticida i violador, anímicament torturat, s’asseia amb el cap cot i les cames creuades a la petita cadira interior de la seva cel·la fosca i febril, com tot ell, esperant l’hora final com aquell qui espera l’última campanada per assaborir la vinguda d’un nou any, d’una nova etapa.

Abans d’engarjolar-lo li preguntaren com es deia. Ell respongué: - Odi. D’on ets? - De venjança. Qui t’ha criat? – la mare mentida i el pare orgull. De què treballaves? – De carnicer de vagines, pits i malucs. De què estàs nodrit? – De ràbia. Tens cap altra cosa en què et puguis identificar? – Sí, la tendresa que de vegades em fa confondre el sentit de les altres coses.


S.F.G
31.08.06

1 comentari:

onatge ha dit...

Et felicito pel teu blog. M'agrada el teu relat. Espero no ser-ne mai família...

Salut.
onatge