Tastaolletes boomerang

Va passar molts diumenges a Davínia.
Davínia era pastissera.
Davínia li semblava agradable, un xic despreocupada i, molt, molt bona cuinera.
Davínia li parlava de canviar d’aires, de fer coses noves...
Davínia l’acompanyava cada últim dia de setmana amb un pastisset a mà i mà.
Però Davínia va tornar-se massa dolça i ben aviat va fer-li agafar hipercolesterolemia.

Va tenir moltes converses cibernètiques amb Joana.
Joana era informàtica.
Joana li semblava força interessant, culta i, molt, molt confident.
Joana li transmetia una sensació de benestar indescriptible, de confiança absoluta...
Joana l’anava a veure cada dijous amb un somriure tímid d’orella a orella i esperant algun gest més fondo que l’amistat.
Però Joana va molestar-se perquè ell no li feia cas suficient, i ben aviat li posà un virus a l’ordenador, tenint
accès a informació tan privilegiada com de quina marca de compreses feia servir la seva dona.

Va estirar-se una matinada amb Jordina.
Jordina era estudiant de dret.
Jordina li semblava poca cosa per a ell, esquifida i, molt, molt pueril.
Jordina li arrencava algun somriure, entre glop i glop de vodka.
Però Jordina acabà la carrera i, per riure-se’n d’ella, el denuncià per presumpta possessió de crack i amfetamines.

Va gaudir de moltes nits de gresca amb Francesca.
Francesca era funcionaria.
Francesca li semblava extravertida, riallera i, molt, molt sociable.
Francesca li presentava multituds de gent, d’aquí i d’allà, de totes bandes del món.
Però Francesca es cansà de la seva passivitat, i ben aviat li envià un cobrador del frac per a què l’ajudés a resoldre tots els seus mals de caps financers amb Hisenda.

Va coincidir amb més d’un cafè amb Bernarda.
Bernarda era estudiant de grec, de francès i de cubà.
Bernarda li semblava treballadora, divertida i, molt, molt creguda.
Bernarda li explicava les seves vivències i els seus llarguíssims desamors, de dalt a baix.
Però Bernarda era insaciable, i ben aviat es cansà de la seva poca activitat sexual, així que decidí colar-li més d’una viagra dissolta dins el cafè, fins al punt d’ingressar-lo a l’hospital d’extrema urgència.

Va simpatitzar ràpidament amb Eduarda.
Eduarda es passava el dia escoltant música house.
Eduarda li semblava massa inculta, malenconiosa i, molt, molt somiatruites.
Però Bernarda s’adonà que no li arribava ni als forats dels mitjons i, encesa d’impotència i ràbia, el tancà al soterrani de casa seva durant dues nits i tres dies, amb 3000 decibels de música incansable, fins deixar-li l’orella esquerra estabornida.

I de tanta grassa satura, tant espiament internauta, tantes lleis i demandes judicials, tants mals entesos financers, tantes sobredosis de citrat de sildenafil i música ensordidora, va decidir tornar a casa, mig sord i mig torbat, al costat de la seva dona, qui, almenys, l’alimentava principalment amb verdures, fruites, amb mesurats hidrats de carboni i sucres, li portava els diners del compte corrent, s’encarregava de fer les declaracions pertinents, i amb l’únic que el sobredosificava era amb massa amor i comprensió i, com no dir-ho, també li
cosia els forats dels mitjons.

S.F.G
5.05.08